Ara comencen a demanar el perquè de les coses, hem de fer això així, i per què?, ara no pots entrar a la cuina, i per què?, ara hem d’anar a la dutxa, i per què?, ara hem de donar la medicina, i per què?, ara anirem a casa de l’àvia, i per què?, ara la mama va a fer feina, i per què?, i com aquests molts d’altres exemples... Mentre escric la situació s’acaba de produir i la representaré amb les mateixes paraules:
-Tenc moc
-Ves al pare
-Per què?
-Perquè ell te el mocador
-Per què?
-Perquè la padrina no en té aquí
-Per què?
-Perquè ja els he emprat tots.
-Per què?
-Perquè també té moc, ves al papa que et mocarà.
-Vale
Ara és l’hora de saber explicar molt bé, amb bones paraules i sense perdre la calma el per a què de les coses, intentant que l’infant ho entengui en tot moment.
M’agradaria una mica que els pares i mares, mestres, germans i germanes, ties i concos, cosins i cosines, avis i avies del món , m’ajudin i m’expliquin un poc com ho van fer, perquè a vegades la paciència o la situació no acompanya i acabes dient inconscientment perquè ho dic jo o el famós perquè NO.
Pili!!!! Jo he passat per una llarga època de PER QUÈ??? que encara avui contest. Algunes vegades fins hi tot ho fan per pilleria, de vegades perquè els embarga la curiositat i finalment ja ho fan com un costum...si puguéssim fer tantes preguntes com fan ells, possiblement viuríem en una societat diferent a sa d'ara, sobretot perquè segurament les coses les faríem amb més consciència, coneixement i respecte.
ResponEliminaRespectant les opinions de tots i totes, no només pels interessos d'uns pocs el món seria molt millor!!!