"Ser una bona mestra no és un estat, és una aspiració"
Pilar Benejam i Arguimbau

dijous 17 de novembre de 2011

Mafalda




Seria pulit que cada dia al despertar visquéssim en aquell món que tan desitgem i que somiem.
En aquest vídeo, que tan sols dura uns segons, na Mafalda ja ens transmet aquella il·lusió de fins i tot els més petits de poder tenir un món al seu gust, al seu abast i sobretot un món enfora del mal, la destrucció, la guerra, la mort
Algun dia hi arribarem... o no?

dijous 10 de novembre de 2011

Blog de les companyes!


El blog de na Natàlia

Idò si, avui he decidit comentar el blog d’una de les companyes més rialleres que tenim a les GEDIS i m’atreviria a dir que de tota la UIB, si si, és la que pensau, na Natàlia, aquella que amb un bot és a s’universitat i que fa pa frit amb sucre molt bo.

Que puc dir del seu blog?
Doncs hi ha mil i una coses interessants, vídeos, cartes publicades al diari, presentacions de classe, racons, projectes, com involucrar-nos en l’escola, llibres,  experiències...
El que m’encanta és que està fet amb molt damor i carinyu, ha obert la seva vida i l’ha transportada als escrits. Es nota que ha tingut molta delicadesa a l’hora de fer el blog, d’explicar les seves experiències viscudes, les seves sensacions, les classes... També s’ha de dir que cada entrada va acompanyada d’algun vídeo o imatge, o presentació sobre el que es parla; i això ajuda molt a que sigui més entretingut, vistos i dinàmic. La organització al principi no l’acabava d’entendre però després d’investigar i mirar una micona he vist que està molt bé, que era jo que no ho mirava amb els ulls que tocava!
A la banda ens exposa una fotografia genial amb un petit escrit a baix, després trobam tots aquelles etiquetes per poder trobar ràpidament aquelles entrades organitzades per les seves temàtiques; a baix hi ha un presentació feta amb molta gracia sobre ella mateixa, i és que està feta una artista. També podem trobar  un comptador de visites, un rellotge, blogs per visitar...
També, he de dir que dur el blog molt al dia, cada cop que hi ha alguna cosa interessant feta a classe ella exposa alguna entrada relacionada amb allò.

Després de tirar tantes floretes i amb remei!
Ara exposaré allò que tal volta, canviaria o que jo posaria d’altre forma, però no per això que estigui malament o que ho critiqui, ni molt meny!
Personalment, hem sembla que quan mirem un blog ha de ser molt clar, i en aquest cas quan mirem el fantàstic fons de dibuixos que hi ha a dalt, ens costa una mica llegir les frases que hi ha escrites a damunt en blau; per això, canviaria el color de la lletra perquè es pugui veure més clarament, ja que és la presentació val la pena ser llegida a consciència.
Després també dir que el disseny del blog és correcte i està ben pensant i exposat com abans he dit ja que cada entrada té el seu dibuix o la seva presentació que crida molt l’atenció, però alhora penso que si tot això ja és bo, si canvies la lletra amb diferents tipus i mides i colors, encara seria molt millor!

Ara, mentre redacto aquest document record que al principi ella no acabava d’encaixar les noves tecnologies, que li costava publicar entrades, que no estava gaire contenta de fer un blog, no se’n desfeia prou be amb s’internet... però a poc a poc i amb moltes ganes se n’ha sortit i amb bona nota!

Finalment, només amb queda dir, que enhorabona per aquest blog Natàlia!

dimecres 26 d’octubre de 2011

Blog de Joan Domènech

Avui passetjant per la xarxa, investigant i llegint, he topat amb una entrada del blog de Joan Domènech i m'ha encantat!
Consisteix en que els infants escriuen alguna cosa sobre els seus pares i els pares escriuen després sobre els seus fills. Tot això a la vora d'un dibuix fet pels infants.
El que més m'ha sorprès i m'ha agradat es que es fa durant una reunió de pares.
Jo recordo les reunions de pares ( que jo solia anar com a germana o com a filla) i en cap d'aquestes van fer res interessant, tot era explicar que faran els infants, com ho faran perquè ho faran i au, cap a casa.
Per sort, tot això ha canviat i ara ens endinsam una mica més a dins el que fan els fillets/es a dins l'escola i sobretot, com ho fan.

Us deix l'enllaç perquè pogueu llegir l'article. (clicau sobre la imatge)

dilluns 24 d’octubre de 2011

Els infants són el futur



Així com tractem als infants ara els marcarà tota la vida, així com abraces, com toquis, com juguis, com expliquis, com parlis, com et moguis... tot i cadascuna de les coses que feim al dia a dia, marca la vida d'un infant. Per això, els hem de tenir en compte i sobretot, donar-los la oportunitat de créixer, d'experimentar, d'expressar i el més important, de fer-nos feliços mútuament.

dilluns 5 de setembre de 2011

Pel·lícula "Tarzan"




Després de veure la pel·lícula “Tarzan” durant un dia molt avorrit vaig veure que podia extreure moltes idees d’aquest film tant divertit.

  • Família, en aquesta pel·lícula es veuen els lligams que es creen a dins la pròpia família, sobretot a nivell afectiu.
  • Ambient condiciona, l’ambient en que ens movem ens condiciona a tots els nivells, aprenem dels que tenim a prop, com parlar, menjar, caminar...
  • Igualtat, a partir de sa pel·lícula observem que realment no tots som iguals però això és el que ens fa especials, no necessàriament hem de ser còpies iguals uns dels altres, sinó que tenim aquelles igualtats inherents en nosaltres mateixos i alhora aquells detalls que ens fan diferents.
  • Sentiments, el fet de sentir-se diferent fa que en “tarzan” es sentí malament, infeliç, preocupat; gràcies a la seva mare compren que com he comentat abans hi ha algunes coses que ens fan iguals als altres i algunes que ens fan diferents, però lo important, és sentir-se bé amb un mateix.
  • Aparença, no consisteix en aparentar el que els altres volen, sinó aconseguir ser el que cadascú vol ser. Intentar aparentar és no ser un mateix, i a més a més, s’ha de fer “molta feina” sense aconseguir res.
  • Societat, la societat vol que tots caminem en el mateix sentit així , el pensament és simple, únic i fàcil de guiar.
  • Comprensió, és una de els grans passes que s’han de dur a terme per poder aconseguir la superació i adaptació de les situacions que presenta el personatge.
  • Finalment, només volia comentar que sa pel·lícula ens demostra un procés en el que es demostra la superació del personatge en un ambient complicat, aconsegueix adaptar-se a diversos canvis ràpidament , i sobretot hi ha un punt clau, el fet que en “kerchak” no li vol posar les coses fàcils. També destacar que s’aprecia un punt clau, cuidar i respectar els animals en el seu medi natural.

ü


“Aprende a enseñar

y enseñando aprenderás,

tu vida está

con quien tú amas más


Y todo lo que sueñas

en tu imaginación

aqui está ese momento

realiza tu ilusión”