La filosofia de les carreres
- · Qui decideix la carrera que fan els joves d’avui en dia, ells o els seus pares? Miren les opcions de feina o el que realment els agrada? Miren el sou que cobraran o amb que seran feliços?
Personalment, hem sorprèn sentir gent que diu, “jo no sé que vull fer però miraré de fer això, o això diuen que té sortides...” com pot ser que la gent sigui capaç de decidir el seu futur a partir de les sortides de feina i no per el que realment el farà feliç? Quin qualitat de vida tindrà aquest alumne? Fer feina per sort o per desgracia és un procés llarg i que l’has de fer tota la vida cada dia, com es pot prendre tant a la lleugera una decisió així?
Jo tenia bastant clar el que volia estudiar i perquè, entenc que hi ha gent que no i és normal però per quins criteris s’han de regir per poder escollir? Jo, com a persona i parlant des de la subjectivitat i des del meu pensament dic que s’han de guiar “pel que els faci feliços i es sentint bé”.
- · Quina edat és l’adequada per decidir el futur?
Realment, penseu que als 16 o 17 anys es pot decidir que es vol fer durant la resta de la nostra vida?, personalment penso que a aquesta edat els alumnes tenen moltes coses dins el cap menys la de saber que volen fer cada dia de la seva vida fins que es jubilin, s’hauria de plantejar aquesta decisió d’una altre manera, no sé prou bé com o com no, però hem sembla que també s’hauria de revisar.
- · Ningú hauria de decidir qui està capacitat i qui no per fer una carrera o una altre a partir d’una nota?
Com pot ser que hi hagi universitats que demanin una nota diferent a altres quan tots volem entrar a fer la carrera de magisteri?, amb quin dret algú pot dir que si tens una nota superior seràs millor mestre que si tens una nota inferior? Em sembla que es juga amb el futur de les persones...
Personalment, penso que les proves que s’haurien de fer per entrar a les carreres haurien d’anar més encaminades a proves o activitats dirigides al que es farà durant la carrera o al que es farà quan es treballi per veure si els alumnes tenen les característiques i predisposicions adequades per a fer aquella carrera i feina posteriorment.
- · Qui decideix o millor dit com es decideix que algú està capacitat per a fer una feina?
Durant la carrera fem treballs, exàmens, activitats, seminaris... però realment i finalment per trist que sembli tot està condicionat a les notes i a les proves finals, per tant, estem condicionats a que ens diguin qui val i qui no a partir d’unes proves fetes en dies concrets, en hores concretes, condicionats amb un temps i unes característiques. Penso que això s’hauria de revisar, sobretot en educació ja que realment saber quines característiques tenen els alumnes NESE és important, saber qui va començar amb la “teoria del apego” , o saber que va fer Maria Montessori són coneixements interessants però l’important d’aquesta carrera és saber-se explicar, treballar en equip, saber posar-se davant d’una classe, tenir l’habilitat de la paciència, de la diplomàcia, respecte... hi ha moltes característiques que haurien de tenir els i les mestres abans de posar-se a dins una aula i que em sembla que a la carrera en alguns moments es deixa de banda.
Aquest escrit està fet des del que una ha viscut i del que una pensa, ara esper que hem digau que penseu voltros...
Avui he trobat aquest article i us l'afegiré aquí perquè està relacionat amb aquesta temàtica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada