Carta

Carta d’una filla:

Som aquí, som diferent al que penseu, som una persona com qualsevol altre, com una persona amb sentiments, amb il•lusions, amb idees interesants, amb ganes de viure, amb ganes de equivocar-me, amb ganes de prosperar, amb ganes de poder ser autònoma, amb ganes de que em comprenguin, que em demanin, que em responguin, que s’interessin per mi, que s’interessin per el que jo penso, que s’interessin realment per com visc i no per el que faig cada segon, que s’interessin per el que vull fer i perquè ho vull, realment no demano res excepcional demano poder viure com qualsevol altre conegut vostre.
Més d’un cop he dit que els pares haurien de rebre alguna formació, a vam pensem-hi tots:
-els mestres tenen una carrera per saber com ensenyar-nos
-els monitors reben una formació per entretenir-nos
-els metges saben curar-nos
-els psicòlegs saben com tractar-nos

I realment els pares que ho han de fer tot i alhora cuidar-nos, estimar-nos i educar-nos no saben com ho han de fer, qui els hi ho ensenya? NINGÚ, tots els pares eduquen de la manera que ells creuen que és la millor, la que els hi ha inculcat o simplement així com poden.
Com a filla, educadora i futura mare vull comentar aspectes que no em semblen adequats i que segur que moltíssima gent ja ha comentat abans, però realment vull que pares del món els llegiu i intenteu veure que feu i que faig jo (nosaltres)malament perquè tot això no funcioni:
• La comprensió
M’agradaria saber quants fills estan com jo , es senten incompresos, quan intenten expressar el que senten o pensen no són correspost de la manera que ells els agradaria, PARES PER FAVOR intenteu comprendre els vostres fills, som aquí gràcies a vosaltres però com a fills vostres volem ser entesos de la millor manera possible.


• La igualtat
És una tasca complicada que tots els fills siguin tractats per igual, ja que tots som diferents però tots tenim el punt en comú que SOM FILLS per tant hem de rebre els mateixos elogis, càstigs i moments amb vosaltres que la resta.
Només afegir, LES COMPRACIONS SÓN ODIOSES.

• La oportunitat
M’encanta que tot el dia es parli d’oportunitats a tot el món , però arribes a casa i sempre hi ha les mateixes respostes, un NO per això, un NO per allò altre, per favor som fills, som petits o més grans, però necessitem la oportunitat d’equivocar-nos, de fer-nos mal, de que tot surti com somiem, de demostrar-vos que som prou grandets per elaborar les nostres idees i dur-les a terme sense la necessitat d’una supervisió en cada pas, a més a més heu de tenir en compte que en el moment en que ens donau la oportunitat de fer les coses per nosaltres mateixos ens demostreu que realment creieu que ho podem fer sols.

• Els prejudicis
TOTS ens equivoquem, però com a fills o com a pares sabem que els prejudicis no són bons, pensa que el fill que sempre deixa les coses al mig o el fill que sempre és ordenat no canviaran és mentida, tots podem canviar si ens ho plantegem el que hem de saber és com plantejar-ho. Pensar que el vostre fill/a és un cas perdut fa que realment nosaltres Fills i filles del món pensem que realment som un cas perdut i que d’aquest cercle viciós mai en sortirem perquè sempre que passa alguna cosa dolenta sempre miraran al mateix i jutjaran per fets anteriors. Heu d’obrir els ulls i mirar totes les opcions abans de jutjar-nos.

• L’escolta
Mireu, deis que si amb el cap, poseu les orelles, sentiu però no escolteu, PARES necessitem que ens escolteu perquè si no ho feis ens sentim malament, necessitem que realment vulgueu escoltar el que hem de contar-vos, tant si és com ha anat el partit de dissabte com si és que a l’escola em tracten malament, tots els temes que vulgueu tractar amb vosaltres han de ser importants, perquè sou PARES i tot el que envolta els vostres fills han de ser considerat primordial i prioritari.

• L’autonomia
Com a filla puc dir que l’autonomia que tu donis als teus fills és importantíssima, ja que realment demostres fins a quin punt saps com és el teu fill/a i com es comportarà en segons quines ocasions, també com a filla he de tenir en compte que al món hi a molts perills però en ves d’amagar-los o evitar-los heu (vosaltres, els pares) de mostrar-nos com afrontar-los. L’autonomia que doneu els vostres fills els donarà seguretat, sabran que els seus pares saben que ell o ella pot ser autònoma en el grau que li correspongui.

• La confiança
PRINCIPALMENT el més IMPORTANT que heu d’aconseguir PARES del món és que els vostres fills tinguin confiança amb vosaltres, amb ells i amb el món. Els fills necessitem que els pares en tinguin confiança ja que si les persones que t’han portat al món i que suposadament són els que més t’estimen no et demostren la confiança que tenen sobre tu mateix qui ho ha de fer? Algú em pot contestar a una pregunta tant simple com: - pare i mare em teniu la confiança com per dir-me qualsevol cosa en qualsevol moment, sobre qualsevol tema, qualsevol persona o simplement qualsevol acte?
Si algun pare que està llegint això respon aquesta pregunta amb un SI rotund i sincer, realment si fos filla seva em sentiria orgullosa.
Per altra banda, pares i mares del món com voleu educar un fill o filla segur de si mateix si vosaltres no ho sou, simplement s’ha de tenir en compte que als fills se’ls ha de practicar amb l’exemple.

• La ajuda
AJUDAR, sabem ajudar a tothom? SI penseu tots i clar que sabem ajudar a tothom però quan realment un fill us necessita l’ajudeu sempre? SI penseu tots segurament doncs ara us diré que NO, un fill us necessita sempre encara que no ho digui, encara que no ho demostri, i no només quan està malalt, quan no sap resoldre un problema o quan s’ha enfadat amb el seu germà, us necessita en tot moment, quan ha discutit amb les amigues, quan el professor de matemàtiques no li ha fet cas, quan ha trencat amb la parella, o simplement quan no sap quin vestit posar-se. La ajuda dels pares pot ser molt diversa però hi ha de ser.

• La sobreprotecció
Protegir-nos està molt bé però fins a un cert punt, com he dit en altres punts d’aquesta carta hi ha molts perills enmig del món en que vivim però hem d’aprendre a conviure amb ells i a saber reaccionar davant aquests, no ens ajudeu ni ens feu cap bé amagant-nos totes aquelles situacions desagradables, complicades o confuses que ens trobarem al llarg de la vida. Com més prest ens mostreu com afrontar els problemes més prest podrem resoldre’ls.


• La discreció
Sí, no ho diré a ningú.-Algú es sent identificat? Normalment aquests comentaris es fan entre amics o companys però i als pares? Els demanem que no contin les nostres coses o és que simplement no els hi contem? PARES heu d’evitar contar les intimitats, frustracions, pors, errors, vergonyes i altres dels vostres fills a altres pares, amics o adults en general. Tots els fills necessitem pensar que ningú sap les nostres coses i necessitem un espai que sigui NOSTRE no de tota la comunitat.

• La publicitat
Perfecta, la publicitat que es pot fer d’un fill o filla pot arribar a ser magnífic però fins a un punt, segur que tots els fills i filles del món recordem algun pare o mare que farda de tenir el fill més meravellós del món perquè ho fa tot a casa, perquè és magnífic en música, és molt intel•ligent, treu bones notes, guanya tots els partits, és el capità o capitana de l’equip, és el delegat de classe, i a més a més és amorós amb la família, DONCS NO aquest fill o aquest pare no existeix, tots els pares estan acostumats a publicar verbalment o fins i tot per escrit que nosaltres (fills) no ens portem bé i fins i tot que ells no havien vist mai ningú que es comportés com nosaltres. Una cosa que estic d’acord amb això és que nosaltres normalment tampoc coneixem cap PARES com els nostres.

• La llibertat
La llibertat que ens doneu ens demostra la confiança que teniu dipositada a damunt nosaltres, tots els conceptes abans exposats queden reflectís en la confiança que ens doneu, per tant “controleu” tot el que pugueu però intenteu que no es noti molt.

Finalment, només em queda dir que PARES i MARES del món intenteu fer feliços els vostres fills i filles perquè tots ens mereixem una vida millor. A més a més, penseu que vosaltres també vàreu ser fills un dia.