ser professor...

Al·lots i al·lotes sincerament jo vull llançar una pregunta a l’aire i si algú em pot contestar que ho faci, per què la gent es pensa que ser professor és fàcil?

Jo vull reflexionar sobre la carta que he penjat el blog, és una carta escrita per una professora, és una carta que realment expressa el que es fa a dins una aula, reflecteix el que realment viurem nosaltres mateixos...
Jo realment el que vull fer entendre o el que m’agradaria que la gent entengués és que la feina que feim els educadors a dins un aula és la d’ajudar a educar uns fillets, que els pares a casa han de ser capaços de passar un temps de qualitat amb els fills per jugar, ajudar a fer els deures, mostrar-los coses, per anar a comprar junts, per anar a fer una volta, el que sigui però que aquest temps sigui per ells.
Els fillets a l’escola es socialitzen, juguen, aprenen però realment el que fan es conviure a dins un grup-classe i demostren l’educació que reben a casa, la manera de comportar-se, de fer les coses, de parlar...
Per això, des de l’escola i des de casa s’ha de fer una feina conjunta perquè aquells fillets i filletes arribin a ser grans persones, arribin a tenir un nivell intel·lectual, moral i social que els ajudi a enfrontar-se a la vida i als problemes ells mateixos, que siguin capaços de tirar endavant i sobretot que aprenguin a valorar el que tenen i el que poden tenir,els companys, la família, la societat en general...
Per tant,vull dir que els pares i mares han de sabre que l’escola no educarà els seus fills tal volta de la manera que ells penses, el que vull fer entendre és que a l'escoleta es mostren hàbits, rutines, maneres de comportar-se, ensenyaments bàsics( sumar, pintar, dibuixar, cantar...) però que la feina real d’educar, d’ensenyar i de criar un fillets la tenen ells, els pares; que ens alguns casos les famílies "deleguen" la feina de criar un fill a l’escola, la qual cosa no és acceptable, perquè la feina dels educadors és ajudar a educar uns alumnes en la mesura que li és possible.


Per altre banda, dir que m’encanta pensar que d’aquí uns anys seré jo la que estaré a dins una aula amb els alumnes, intentat que es posin les sabates sols, donant menjar als més petits que encara no saben fer-ho, posant abrics per anar al pati, llevant mocs, aixecant fillets que han caigut per voler córrer massa ràpid...
i sincerament escric això hi em surt un somriure a la cara, m’imagina-ho les coses com seran i si estic contenta d’haver escollit aquesta carrera, estic contenta de pensar que seré mestre, de pensar que ajudaré a educar uns infants, els mostraré com es fa per sumar 2 + 2 , els ajudaré a creure que si saben fer una cosa la poden fer, que si jo som capaç de tirar endavant ells també ho podran fer amb els petits problemes que siguin capaços de resoldre... personalment el primer que vull ensenyar als futurs alumnes és el fet d'estimar-se a un mateix només per el fet de ser persona.