E-pOrTafoLi dE na Pil@R

Mafalda

2011-11-17T03:38:00.001-08:00

Seria pulit que cada dia al despertar visquéssim enaquell món que tan desitgem i que somiem.

En aquest vídeo, que tan sols dura uns segons, na Mafaldaja ens transmet aquella il·lusió de fins i tot els més petitsde poder tenir un món al seu gust, al seu abast i sobretot un món enfora del mal, la destrucció, la guerra, la mort…

Algun dia hi arribarem... o no?

Blog de les companyes!

2011-11-10T02:06:00.001-08:00

El blog de na Natàlia

Idò si, avui he decidit comentar el blog d’una de les companyes més rialleres que tenim a les GEDIS i m’atreviria a dir que de tota la UIB, si si, és la que pensau, na Natàlia, aquella que amb un bot és a s’universitat i que fa pa frit amb sucre molt bo.

Que puc dir del seu blog?

Doncs hi ha mil i una coses interessants, vídeos, cartes publicades al diari, presentacions de classe, racons, projectes, com involucrar-nos en l’escola, llibres, experiències...

El que m’encanta és que està fet amb molt d’amor i carinyu, ha obert la seva vida i l’ha transportada als escrits. Es nota que ha tingut molta delicadesa a l’hora de fer el blog, d’explicar les seves experiències viscudes, les seves sensacions, les classes... També s’ha de dir que cada entrada va acompanyada d’algun vídeo o imatge, o presentació sobre el que es parla; i això ajuda molt a que sigui més entretingut, vistos i dinàmic. La organització al principi no l’acabava d’entendre però després d’investigar i mirar una micona he vist que està molt bé, que era jo que no ho mirava amb els ulls que tocava!

A la banda ens exposa una fotografia genial amb un petit escrit a baix, després trobam tots aquelles etiquetes per poder trobar ràpidament aquelles entrades organitzades per les seves temàtiques; a baix hi ha un presentació feta amb molta gracia sobre ella mateixa, i és que està feta una artista. També podem trobar un comptador de visites, un rellotge, blogs per visitar...

També, he de dir que dur el blog molt al dia, cada cop que hi ha alguna cosa interessant feta a classe ella exposa alguna entrada relacionada amb allò.

Després de tirar tantes floretes i amb remei!

Ara exposaré allò que tal volta, canviaria o que jo posaria d’altre forma, però no per això que estigui malament o que ho critiqui, ni molt meny!

Personalment, hem sembla que quan mirem un blog ha de ser molt clar, i en aquest cas quan mirem el fantàstic fons de dibuixos que hi ha a dalt, ens costa una mica llegir les frases que hi ha escrites a damunt en blau; per això, canviaria el color de la lletra perquè es pugui veure més clarament, ja que és la presentació val la pena ser llegida a consciència.

Després també dir que el disseny del blog és correcte i està ben pensant i exposat com abans he dit ja que cada entrada té el seu dibuix o la seva presentació que crida molt l’atenció, però alhora penso que si tot això ja és bo, si canvies la lletra amb diferents tipus i mides i colors, encara seria molt millor!

Ara, mentre redacto aquest document record que al principi ella no acabava d’encaixar les noves tecnologies, que li costava publicar entrades, que no estava gaire contenta de fer un blog, no se’n desfeia prou be amb s’internet... però a poc a poc i amb moltes ganes se n’ha sortit i amb bona nota!

Finalment, només amb queda dir, que enhorabona per aquest blog Natàlia!

Blog de Joan Domènech

2011-10-26T02:13:00.000-07:00

Avui passetjant per la xarxa, investigant i llegint, he topat amb una entrada del blog de Joan Domènech i m'ha encantat!
Consisteix en que els infants escriuen alguna cosa sobre els seus pares i els pares escriuen després sobre els seus fills. Tot això a la vora d'un dibuix fet pels infants.
El que més m'ha sorprès i m'ha agradat es que es fa durant una reunió de pares.
Jo recordo les reunions de pares ( que jo solia anar com a germana o com a filla) i en cap d'aquestes van fer res interessant, tot era explicar que faran els infants, com ho faran perquè ho faran i au, cap a casa.
Per sort, tot això ha canviat i ara ens endinsam una mica més a dins el que fan els fillets/es a dins l'escola i sobretot, com ho fan.

Us deix l'enllaç perquè pogueu llegir l'article. (clicau sobre la imatge)

Els infants són el futur

2011-10-24T11:23:00.000-07:00

Així com tractem als infants ara els marcarà tota la vida, així com abraces, com toquis, com juguis, com expliquis, com parlis, com et moguis... tot i cadascuna de les coses que feim al dia a dia, marca la vida d'un infant. Per això, els hem de tenir en compte i sobretot, donar-los la oportunitat de créixer, d'experimentar, d'expressar i el més important, de fer-nos feliços mútuament.

Pel·lícula "Tarzan"

2011-09-05T13:01:00.001-07:00

Després de veure la pel·lícula “Tarzan” durant un dia molt avorrit vaig veure que podia extreure moltes idees d’aquest film tant divertit.

Família, en aquesta pel·lícula es veuen els lligams que es creen a dins la pròpia família, sobretot a nivell afectiu.
Ambient condiciona, l’ambient en que ens movem ens condiciona a tots els nivells, aprenem dels que tenim a prop, com parlar, menjar, caminar...
Igualtat, a partir de sa pel·lícula observem que realment no tots som iguals però això és el que ens fa especials, no necessàriament hem de ser còpies iguals uns dels altres, sinó que tenim aquelles igualtats inherents en nosaltres mateixos i alhora aquells detalls que ens fan diferents.
Sentiments, el fet de sentir-se diferent fa que en “tarzan” es sentí malament, infeliç, preocupat; gràcies a la seva mare compren que com he comentat abans hi ha algunes coses que ens fan iguals als altres i algunes que ens fan diferents, però lo important, és sentir-se bé amb un mateix.
Aparença, no consisteix en aparentar el que els altres volen, sinó aconseguir ser el que cadascú vol ser. Intentar aparentar és no ser un mateix, i a més a més, s’ha de fer “molta feina” sense aconseguir res.
Societat, la societat vol que tots caminem en el mateix sentit així , el pensament és simple, únic i fàcil de guiar.
Comprensió, és una de els grans passes que s’han de dur a terme per poder aconseguir la superació i adaptació de les situacions que presenta el personatge.
Finalment, només volia comentar que sa pel·lícula ens demostra un procés en el que es demostra la superació del personatge en un ambient complicat, aconsegueix adaptar-se a diversos canvis ràpidament , i sobretot hi ha un punt clau, el fet que en “kerchak” no li vol posar les coses fàcils. També destacar que s’aprecia un punt clau, cuidar i respectar els animals en el seu medi natural.

“Aprende a enseñar

y enseñando aprenderás,

tu vida está

con quien tú amas más

Y todo lo que sueñas

en tu imaginación

aqui está ese momento

realiza tu ilusión”

2011-08-29T13:45:00.000-07:00

Us deix amb un vídeo interessant sobre realment quin camí triam i com volem viure, incorporant la creativitat o si es deixa de banda i es segueix el camí que ens marquen.

El realment importa

2011-04-13T02:27:00.000-07:00

En una cena de una escuela de niños con capacidades especiales, el padre de un estudiante pronunció un discurso que nunca será olvidado por las personas que lo escucharon.

Después de felicitar y exaltar a la escuela y a todos los que trabajan en ella, este padre hizo una pregunta: Cuando no hay agentes externos que interfieran con la naturaleza, el orden natural de las cosas alcanza la perfección?

Pero mi hijo, Herbert, no puede aprender como otros niños lo hacen.

No puede entender las cosas como otros niños. ¿Dónde está el orden natural de las cosas en mi hijo?
La audiencia quedó impactada por la pregunta.

El padre del niño continuó diciendo: 'Yo creo que cuando un niño como Herbert, física y mentalmente discapacitado, viene al mundo, una oportunidad de ver la naturaleza humana se presenta, y se manifiesta en la forma en la que otras personas tratan a ese niño'.

Entonces contó que un día caminaba con su hijo Herbert cerca de un parque donde algunos niños jugaban baseball. Herbert le preguntó a su padre:
'¿Crees que me dejen jugar?'

Su padre sabía que a la mayoría de los niños no les gustaría que alguien como Herbert jugara en su equipo, pero el padre también entendió que si le permitían jugar a su hijo, le darían un sentido de pertenencia muy necesario y la confianza de ser aceptado por otros a pesar de sus habilidades especiales.

El padre de Herbert se acercó a uno de los niños que estaban jugando y le preguntó (sin esperar mucho) si Herbert podría jugar.

El niño miró alrededor por alguien que lo aconsejara y le dijo: Estamos perdiendo por seis carreras y el juego esta en la octava entrada. Supongo que puede unirse a nuestro equipo y trataremos de ponerlo al bate en la novena entrada'.

Herbert se desplazó con dificultad hasta la banca y con una amplia sonrisa, se puso la camisa del equipo mientras su padre lo contemplaba con lágrimas en los ojos por la emoción.
Los otros niños vieron la felicidad del padre cuando su hijo era aceptado.

Al final de la octava entrada, el equipo de Herbert logró anotar algunas carreras pero aún estaban detrás en el marcador por tres.

Al inicio de la novena entrada, Herbert se puso un guante y jugó en el jardín derecho.

Aunque ninguna pelota llegó a Herbert, estaba obviamente extasiado solo por estar en el juego y en el campo, sonriendo de oreja a oreja mientras su padre
lo animaba desde las graderías.

Al final de la novena entrada, el equipo de Herbert anoto de nuevo. Ahora con dos 'outs' y las bases llenas la carrera para obtener el triunfo era una posibilidad y Herbert era el siguiente en batear.

Con esta oportunidad, ¿dejarían a Herbert batear y renunciar a la posibilidad de ganar el juego? Sorprendentemente,
Herbert estaba al bate.

Todos sabían que un solo 'hit' era imposible porque Herbert no sabía ni como agarrar el bate correctamente, mucho menos pegarle a la bola.

Sin embargo, mientras Herbert se paraba sobre la base, el 'pitcher', reconoció que el otro equipo estaba dispuesto a perder para permitirle a Herbert un gran momento en su vida, se movió unos pasos al frente y tiro la bola muy suavemente para que Herbert pudiera al menos hacer contacto con ella.

El primer tiro llegó y Herbert abanicó torpemente y falló.

El 'pitcher' de nuevo se adelantó unos pasos para tirar la bola suavemente hacia el bateador.

Cuando el tiro se realizó Herbert abanicó y golpeó la bola suavemente justo enfrente del 'pitcher'.

El juego podría haber terminado. El 'pitcher' podría haber recogido la bola y haberla tirado a primera base.

Herbert hubiera quedado fuera y habría sido el final del juego. Pero, el 'pitcher' tiró la bola sobre la cabeza del niño en primera base, fuera
del alcance del resto de sus compañeros de equipo.

Todos desde las graderías y los jugadores de ambos equipos empezaron a gritar 'Herbert corre a primera base, corre a primera' nunca en su vida Herbert había corrido esa distancia, pero logro llegar a primera base. Corrió justo sobre la línea, con los ojos muy abiertos y sobresaltados.

Todos gritaban, '¡Corre a segunda!' recobrando el aliento, Herbert con dificultad corrió hacia la segunda base.

Para el momento en que Herbert llegó a segunda base el niño del jardín derecho tenía la bola...el niño más pequeño en el equipo y que sabía que tenía la oportunidad de ser el héroe del día.

El podía haber tirado la bola a segunda base, pero entendió las intenciones del 'pitcher' y tiro la bola alto, sobre la cabeza del niño en tercera base.

Herbert corrió a tercera base mientras que los corredores delante de el hicieron un circulo alrededor de la base.

Cuando Herbert llegó a tercera, los niños de ambos equipos, y los espectadores, estaban de pie gritando '¡corre a
'home'! corre'.

Herbert corrió al 'home', se paró en la base y fue vitoreado como el héroe que bateó el 'grand slam' y ganó el juego para su equipo. 'Ese día', dijo el padre con lágrimas bajando por su rostro,' los niños de ambos equipos ayudaron dándole a este mundo un trozo de verdadero amor y humanismo'. Herbert no sobrevivió otro verano. Murió ese invierno, sin olvidar nunca haber sido el héroe y haber hecho a su padre muy feliz, haber llegado a casa y ver a su madre llorando de felicidad y ¡abrazando a su héroe del día!

2011-04-03T08:45:00.000-07:00

Fins quin punt un jutge pot escollir sobre la vida d'uns infants?

Parlar de la mort

2011-03-09T10:30:00.000-08:00

Gràcies a una companya de classe m'he informat d'una xerrada que hi haurà a Mercadal d'aquí un parell de setmanes, en vull fer difusió perquè em sembla molt interesant. A un article del meu blog ja vaig parlar una micona de les sensacions que els infants tenen quan es mor algun familiar però ara més que mai vull que la gent que vulgui participar i formar-se una micona vagi a aquesta trobada. Quan hagi pogut escoltar-la i gaudir-ne ja afegirem alguna coseta.

Parlem, que els infants són capaços d'entendre-ho quasi tot, si sabem explicar-ho!

Preguntes

2011-02-27T03:00:00.005-08:00

Per què?

Ara comencen a demanar el perquè de les coses, hem de fer això així, i per què?, ara no pots entrar a la cuina, i per què?, ara hem d’anar a la dutxa, i per què?, ara hem de donar la medicina, i per què?, ara anirem a casa de l’àvia, i per què?, ara la mama va a fer feina, i per què?, i com aquests molts d’altres exemples... Mentre escric la situació s’acaba de produir i la representaré amb les mateixes paraules:

-Tenc moc

-Ves al pare

-Per què?

-Perquè ell te el mocador

-Per què?

-Perquè la padrina no en té aquí

-Per què?

-Perquè ja els he emprat tots.

-Per què?

-Perquè també té moc, ves al papa que et mocarà.

-Vale

Ara és l’hora de saber explicar molt bé, amb bones paraules i sense perdre la calma el per a què de les coses, intentant que l’infant ho entengui en tot moment.

M’agradaria una mica que els pares i mares, mestres, germans i germanes, ties i concos, cosins i cosines, avis i avies del món , m’ajudin i m’expliquin un poc com ho van fer, perquè a vegades la paciència o la situació no acompanya i acabes dient inconscientment perquè ho dic jo o el famós perquè NO.

Decidir

2011-02-05T05:03:00.000-08:00

La filosofia de les carreres

· Qui decideix la carrera que fan els joves d’avui en dia, ells o els seus pares? Miren les opcions de feina o el que realment els agrada? Miren el sou que cobraran o amb que seran feliços?

Personalment, hem sorprèn sentir gent que diu, “jo no sé que vull fer però miraré de fer això, o això diuen que té sortides...” com pot ser que la gent sigui capaç de decidir el seu futur a partir de les sortides de feina i no per el que realment el farà feliç? Quin qualitat de vida tindrà aquest alumne? Fer feina per sort o per desgracia és un procés llarg i que l’has de fer tota la vida cada dia, com es pot prendre tant a la lleugera una decisió així?

Jo tenia bastant clar el que volia estudiar i perquè, entenc que hi ha gent que no i és normal però per quins criteris s’han de regir per poder escollir? Jo, com a persona i parlant des de la subjectivitat i des del meu pensament dic que s’han de guiar “pel que els faci feliços i es sentint bé”.

· Quina edat és l’adequada per decidir el futur?

Realment, penseu que als 16 o 17 anys es pot decidir que es vol fer durant la resta de la nostra vida?, personalment penso que a aquesta edat els alumnes tenen moltes coses dins el cap menys la de saber que volen fer cada dia de la seva vida fins que es jubilin, s’hauria de plantejar aquesta decisió d’una altre manera, no sé prou bé com o com no, però hem sembla que també s’hauria de revisar.

· Ningú hauria de decidir qui està capacitat i qui no per fer una carrera o una altre a partir d’una nota?

Com pot ser que hi hagi universitats que demanin una nota diferent a altres quan tots volem entrar a fer la carrera de magisteri?, amb quin dret algú pot dir que si tens una nota superior seràs millor mestre que si tens una nota inferior? Em sembla que es juga amb el futur de les persones...

Personalment, penso que les proves que s’haurien de fer per entrar a les carreres haurien d’anar més encaminades a proves o activitats dirigides al que es farà durant la carrera o al que es farà quan es treballi per veure si els alumnes tenen les característiques i predisposicions adequades per a fer aquella carrera i feina posteriorment.

· Qui decideix o millor dit com es decideix que algú està capacitat per a fer una feina?

Durant la carrera fem treballs, exàmens, activitats, seminaris... però realment i finalment per trist que sembli tot està condicionat a les notes i a les proves finals, per tant, estem condicionats a que ens diguin qui val i qui no a partir d’unes proves fetes en dies concrets, en hores concretes, condicionats amb un temps i unes característiques. Penso que això s’hauria de revisar, sobretot en educació ja que realment saber quines característiques tenen els alumnes NESE és important, saber qui va començar amb la “teoria del apego” , o saber que va fer Maria Montessori són coneixements interessants però l’important d’aquesta carrera és saber-se explicar, treballar en equip, saber posar-se davant d’una classe, tenir l’habilitat de la paciència, de la diplomàcia, respecte... hi ha moltes característiques que haurien de tenir els i les mestres abans de posar-se a dins una aula i que em sembla que a la carrera en alguns moments es deixa de banda.

Aquest escrit està fet des del que una ha viscut i del que una pensa, ara esper que hem digau que penseu voltros...

Avui he trobat aquest article i us l'afegiré aquí perquè està relacionat amb aquesta temàtica:

http://educacion2.com/4769/ayudar-a-los-hijos-a-elegir-una-profesion-o-carrera/

Infància

2011-01-10T14:30:00.000-08:00

Entrevista a Carmen Artero en Badalona from Quindrop on Vimeo.

M'agradaria que tothom que sigui conscient de que els infants necessiten infància, que els nens han de jugar i que ells necessiten seguretat, amor i companyia miressin aquest vídeo, més endavant intentaré fer una reflexió relecionant diferents aspectes que aquesta dona comenta en el seu relat tot tenint en compte els conceptes i vídeos vists a classe perquè pens que resumeix de manera molt directa elq ue hem vist!!

Viviu per fer felços els més petits perquè ells un dia seran grans!

Llista dels reis

2011-01-07T05:25:00.000-08:00

M’agradaria fer una nova llista dels reis, aquesta vegada sense res que es pugui comprar a una botiga, sense res que pugueu anar a cercar fora de vosaltres… Ara si demanant coses que necessito.

La meva llista és la següent:

-comprensió

-llibertat

-simpatia

-bones paraules

-responsabilitat

-autoestima

-carinyo

-amor

-seguretat

-força de voluntat

-alegria

-somriures

-oportunitats

-igualtat

-ajuda

-confiança

-que m’escoltin, no que me sentin..

BON NADAL

2010-12-26T04:33:00.000-08:00

BON NADAL A TOTS!!

Esper que tothom hagi gaudit de bons moments amb família, de vers de Nadal empegueits, de crits i escàndol de felicitat, i sobretot de brindis amb alegria...
Jo només us vull demanar que sempre rigueu mollt!!!!!

Veu Dolça

2010-12-09T12:24:00.000-08:00

Avui he tingut el plaer d'escoltar aquesta cançó i em sembla que el missatge que vol tranmestre és fantàstic!!!

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Els monstres de casa meva

2010-11-23T08:58:00.000-08:00

Los monstruos de mi casa from Quindrop on Vimeo.

És un vídeo on es parla de la realitat d'infants, de la crua realitat...
És un documental que ha guanyat premis i no és per menys, està molt ben fet. Fa uns dies el van fer a IB3, sents com viuen, com són tractats, com es senten persones que no han fet cap mal a ningú, simplement els ha tocat viure un infern.

Reciclatge

2010-11-15T11:18:00.000-08:00

Avui aprofitaré el blog per fer una crítica i una proposta a la UIB, almenys la Seu de Menorca.

Llegint la pàgina de la UIB, he vist que ara a les cafeteries es farà una recollida selectiva de la materia orgànica, la qual cosa em sembla molt bé però i perquè les paperes de tota la universitat no estan adaptades a la tria del fems, perquè no tenim papereres de cartró i paper, de materia orgànica, de vidre, de plàtic? sembla molt complicat? jo record que a les escoles de educació primària i secundària tenen papereres on hi ha tres dipòsits de diferents colors i d'aquesta manera els infants s'acostumen a recilcar, sembla que a una Universitat on la gent que va allà és adulta, conscienciada i sobretot normalment, CONSCIENCIADA, s'hauria de poder reciclar.

Simplement, una reflexió "PRACTICAR AMB L'EXEMPLE"

Comunica't amb els infants

2010-11-11T11:08:00.000-08:00

Comunica’t amb el nadó amb massatges

Podreu veure un vídeo on es mostra una mica el projecte de massatges a nadons que es dur a terme a Ciutadella.

Dibuixos educatius!

2010-11-11T06:18:00.000-08:00

Qui recorda aquells meravellosos moments en que els ulls estaven oberts com a gots i les orelles tan grans com les d’un elefant?
Jo si! Recordo posar-me davant la televisió i veure aquests dibuixos amb entusiasme, amb ganes de sumar i de restar i sobretot amb ganes de veure quina entremaliadura farien i com la resoldrien...
Avui en dia, trobo a faltar aquests dibuixos animats tan educatius!!!!

Carta

2010-11-05T03:50:00.000-07:00

Carta d’una filla:

Som aquí, som diferent al que penseu, som una persona com qualsevol altre, com una persona amb sentiments, amb il•lusions, amb idees interesants, amb ganes de viure, amb ganes de equivocar-me, amb ganes de prosperar, amb ganes de poder ser autònoma, amb ganes de que em comprenguin, que em demanin, que em responguin, que s’interessin per mi, que s’interessin per el que jo penso, que s’interessin realment per com visc i no per el que faig cada segon, que s’interessin per el que vull fer i perquè ho vull, realment no demano res excepcional demano poder viure com qualsevol altre conegut vostre.
Més d’un cop he dit que els pares haurien de rebre alguna formació, a vam pensem-hi tots:
-els mestres tenen una carrera per saber com ensenyar-nos
-els monitors reben una formació per entretenir-nos
-els metges saben curar-nos
-els psicòlegs saben com tractar-nos

I realment els pares que ho han de fer tot i alhora cuidar-nos, estimar-nos i educar-nos no saben com ho han de fer, qui els hi ho ensenya? NINGÚ, tots els pares eduquen de la manera que ells creuen que és la millor, la que els hi ha inculcat o simplement així com poden.
Com a filla, educadora i futura mare vull comentar aspectes que no em semblen adequats i que segur que moltíssima gent ja ha comentat abans, però realment vull que pares del món els llegiu i intenteu veure que feu i que faig jo (nosaltres)malament perquè tot això no funcioni:
• La comprensió
M’agradaria saber quants fills estan com jo , es senten incompresos, quan intenten expressar el que senten o pensen no són correspost de la manera que ells els agradaria, PARES PER FAVOR intenteu comprendre els vostres fills, som aquí gràcies a vosaltres però com a fills vostres volem ser entesos de la millor manera possible.

• La igualtat
És una tasca complicada que tots els fills siguin tractats per igual, ja que tots som diferents però tots tenim el punt en comú que SOM FILLS per tant hem de rebre els mateixos elogis, càstigs i moments amb vosaltres que la resta.
Només afegir, LES COMPRACIONS SÓN ODIOSES.

• La oportunitat
M’encanta que tot el dia es parli d’oportunitats a tot el món , però arribes a casa i sempre hi ha les mateixes respostes, un NO per això, un NO per allò altre, per favor som fills, som petits o més grans, però necessitem la oportunitat d’equivocar-nos, de fer-nos mal, de que tot surti com somiem, de demostrar-vos que som prou grandets per elaborar les nostres idees i dur-les a terme sense la necessitat d’una supervisió en cada pas, a més a més heu de tenir en compte que en el moment en que ens donau la oportunitat de fer les coses per nosaltres mateixos ens demostreu que realment creieu que ho podem fer sols.

• Els prejudicis
TOTS ens equivoquem, però com a fills o com a pares sabem que els prejudicis no són bons, pensa que el fill que sempre deixa les coses al mig o el fill que sempre és ordenat no canviaran és mentida, tots podem canviar si ens ho plantegem el que hem de saber és com plantejar-ho. Pensar que el vostre fill/a és un cas perdut fa que realment nosaltres Fills i filles del món pensem que realment som un cas perdut i que d’aquest cercle viciós mai en sortirem perquè sempre que passa alguna cosa dolenta sempre miraran al mateix i jutjaran per fets anteriors. Heu d’obrir els ulls i mirar totes les opcions abans de jutjar-nos.

• L’escolta
Mireu, deis que si amb el cap, poseu les orelles, sentiu però no escolteu, PARES necessitem que ens escolteu perquè si no ho feis ens sentim malament, necessitem que realment vulgueu escoltar el que hem de contar-vos, tant si és com ha anat el partit de dissabte com si és que a l’escola em tracten malament, tots els temes que vulgueu tractar amb vosaltres han de ser importants, perquè sou PARES i tot el que envolta els vostres fills han de ser considerat primordial i prioritari.

• L’autonomia
Com a filla puc dir que l’autonomia que tu donis als teus fills és importantíssima, ja que realment demostres fins a quin punt saps com és el teu fill/a i com es comportarà en segons quines ocasions, també com a filla he de tenir en compte que al món hi a molts perills però en ves d’amagar-los o evitar-los heu (vosaltres, els pares) de mostrar-nos com afrontar-los. L’autonomia que doneu els vostres fills els donarà seguretat, sabran que els seus pares saben que ell o ella pot ser autònoma en el grau que li correspongui.

• La confiança
PRINCIPALMENT el més IMPORTANT que heu d’aconseguir PARES del món és que els vostres fills tinguin confiança amb vosaltres, amb ells i amb el món. Els fills necessitem que els pares en tinguin confiança ja que si les persones que t’han portat al món i que suposadament són els que més t’estimen no et demostren la confiança que tenen sobre tu mateix qui ho ha de fer? Algú em pot contestar a una pregunta tant simple com: - pare i mare em teniu la confiança com per dir-me qualsevol cosa en qualsevol moment, sobre qualsevol tema, qualsevol persona o simplement qualsevol acte?
Si algun pare que està llegint això respon aquesta pregunta amb un SI rotund i sincer, realment si fos filla seva em sentiria orgullosa.
Per altra banda, pares i mares del món com voleu educar un fill o filla segur de si mateix si vosaltres no ho sou, simplement s’ha de tenir en compte que als fills se’ls ha de practicar amb l’exemple.

• La ajuda
AJUDAR, sabem ajudar a tothom? SI penseu tots i clar que sabem ajudar a tothom però quan realment un fill us necessita l’ajudeu sempre? SI penseu tots segurament doncs ara us diré que NO, un fill us necessita sempre encara que no ho digui, encara que no ho demostri, i no només quan està malalt, quan no sap resoldre un problema o quan s’ha enfadat amb el seu germà, us necessita en tot moment, quan ha discutit amb les amigues, quan el professor de matemàtiques no li ha fet cas, quan ha trencat amb la parella, o simplement quan no sap quin vestit posar-se. La ajuda dels pares pot ser molt diversa però hi ha de ser.

• La sobreprotecció
Protegir-nos està molt bé però fins a un cert punt, com he dit en altres punts d’aquesta carta hi ha molts perills enmig del món en que vivim però hem d’aprendre a conviure amb ells i a saber reaccionar davant aquests, no ens ajudeu ni ens feu cap bé amagant-nos totes aquelles situacions desagradables, complicades o confuses que ens trobarem al llarg de la vida. Com més prest ens mostreu com afrontar els problemes més prest podrem resoldre’ls.

• La discreció
Sí, no ho diré a ningú.-Algú es sent identificat? Normalment aquests comentaris es fan entre amics o companys però i als pares? Els demanem que no contin les nostres coses o és que simplement no els hi contem? PARES heu d’evitar contar les intimitats, frustracions, pors, errors, vergonyes i altres dels vostres fills a altres pares, amics o adults en general. Tots els fills necessitem pensar que ningú sap les nostres coses i necessitem un espai que sigui NOSTRE no de tota la comunitat.

• La publicitat
Perfecta, la publicitat que es pot fer d’un fill o filla pot arribar a ser magnífic però fins a un punt, segur que tots els fills i filles del món recordem algun pare o mare que farda de tenir el fill més meravellós del món perquè ho fa tot a casa, perquè és magnífic en música, és molt intel•ligent, treu bones notes, guanya tots els partits, és el capità o capitana de l’equip, és el delegat de classe, i a més a més és amorós amb la família, DONCS NO aquest fill o aquest pare no existeix, tots els pares estan acostumats a publicar verbalment o fins i tot per escrit que nosaltres (fills) no ens portem bé i fins i tot que ells no havien vist mai ningú que es comportés com nosaltres. Una cosa que estic d’acord amb això és que nosaltres normalment tampoc coneixem cap PARES com els nostres.

• La llibertat
La llibertat que ens doneu ens demostra la confiança que teniu dipositada a damunt nosaltres, tots els conceptes abans exposats queden reflectís en la confiança que ens doneu, per tant “controleu” tot el que pugueu però intenteu que no es noti molt.

Finalment, només em queda dir que PARES i MARES del món intenteu fer feliços els vostres fills i filles perquè tots ens mereixem una vida millor. A més a més, penseu que vosaltres també vàreu ser fills un dia.

Tots hem d'aprendre!

2010-10-31T13:38:00.000-07:00

Lamaestra thomsom

View more presentations from pilaruniversitat.

Circo mariposa

2010-10-27T06:14:00.000-07:00

Part 1 Part 2

Cadascú és el que vol ser!

Igualdad des de l'infància

2010-10-26T13:07:00.000-07:00

Un món ideal!

2010-10-24T11:14:00.000-07:00

Si la vida no et somriu, si la vida et posa les coses díficils sempre has de recorrer a les cançons que et feien riure quan eres petit!!!

La mateixa història de sempre, però sempre sense cap canvi...

2010-10-15T10:18:00.001-07:00

Clicla damunt la imatge i sentireu la veu d'una dóna que parla clar i que realment expresa el que senten molts educadors i educadores del nostre país.

Fillet?

2010-10-07T12:40:00.000-07:00

FILLET?PARES?

Cada dia hi ha coses que em sorprenent més, realment que en pensau?
-mala educació per part dels pares
-innata obsessió per les paraulotes del fillet
-capacitat de no decisió per part dels pares
-capacitat d'irritació sorgida de l'interior del fillet
-educació no adequada per part de l'entorn
...
m'agradaria que em donessiu la vostra impressió i realment el que pensau!

La lectura i els seus plaers!

2010-09-15T10:13:00.001-07:00

Aprofitant el vídeo que ha penjat el professor Alberto Sánchez Pedroche d'Eivissa m'agradaria que tots recordem la darrera veagda que hem tingut un llibre en les nostres mans, jo sincerament no fa molt, però sempre hi ha gent que la lecura no l'apasiona i personalment penso que el problema és que no ha trobat el llibre adequat.
Podria passar-me hores reflexionat sobre la lectura però em sembla que ho faré en un altre moment i us ho penjaré, ara m'agradaria que miresiu el vídeo enllaçat a la imatge i em digueu el primer que us vengui al cap.

Petonets

Dibuixos animats

2010-09-10T06:19:00.000-07:00

Cada dia veig més clar que la televisió ens està enviant uns esquemes socials i unes maneres d’actuar que no són les adequades i menys les que transmeten els dibuixos animats adreçats als infants de la nostra civilització.
Pares, mares, mestres, germans, germanes, avis, avies, gent en general quan obriu la televisió i cerqueu un canal d’àmbit lúdic per als infants no trobareu res més que dibuixos animats amb violència, paraules mal sonants, adicció per les novetats tecnològiques, insults, discriminacions, fanatisme per la moda, per les compres sense motiu, i podria seguir...
Que vull dir amb tot això? Doncs que nosaltres els/les futurs mestres, futurs pares i mares, germans, avis... nosaltres som els que hem d’intentar canviar-ho!
Quan arribem a casa per molt cansats que estiguem no posem els infants a davant la “caixa tonta” intentem llegir un conte, cantar, ballar, sortir a passejar, anar amb bicicleta, d’excursió o si perquè no mirar la televisió però no necessitem mirar dibuixos animats, mirem un programa d’animals, algun documental, alguna pel•lícula amb sentit moral i una mica d’ètica que últimament en les situacions en que ens trobem ,fa falta.
Mentre escric em poso a pensar en els dibuixos que jo mirava quan era petita, on és ara aquella noia amb un vestidet que la van deixar a casa de l’avi, on és aquell gran programa que ens mostrava “cerca-lejos, arriba-abajo...” on es troben aquells programes on els fillets jugaven junts i anaven al parc, on es el típic programa de manualitats, de reciclatge... on ha anat tot això?
Només vull acabar amb una frase: El futur està en les nostres mans!

Dónar pit

2010-07-27T12:49:00.000-07:00

Després de llegir aquest article de na Maite Salord voldria penjar un fragment del meu comentari/ reflexió:

el que realment em fascina és que la gent estigui tant obsessionada en dir que veure un pit pot traumatitzar a un fillet o filleta, quan aquest ha estat el que s’ha alimentat des de nadó gràcies a ell, personalment, no hi ha millor imatge que veure una dona donant pit al seu nadó, aquest moment transmet tendresa, amor, compenetració; és un moment en que mare i fill estan units físicament però encara més important emocionalment.
Per sort o per desgràcia a causa de la meva joventut no som mare però en el moment en que ho sigui no em farà res mostrà un acte tant pur i tant innocent com donar pit al meu fill/a. Crec que no faré cap mal a ningú i qui opini el contrari... que pensi el que vulgui!

Comentari Immigració ( Pere)

2010-05-11T12:01:00.001-07:00

Per començar dir que l’article m’ha agradat i que realment com a futurs educadors i educadores d’infantil ens hem de plantejar quins seran els nostres reptes a l’hora d’entrar a dins la nostra classe i quines solucions hi podem trobar.

El tema de l’ immigració ha estat un tema de debat durant els darrers anys, personalment penso que les escoles s’han anat preparant així com aquests fillets i filletes arribaven, però el que és realment important és tenir el material i els recursos necessaris per a la seva adaptació abans que arribin així poder començar aquest procés d’integració des del primer dia que els infants trepitgen l’escola.

Els mestres conjuntament amb la comunitat escolar i la social som els encarregats d’integrar i acceptar aquests infants sempre i quan aquests es deixin ajudar. Com molts de nosaltres sabem hi ha famílies immigrants que els costa integrar-se a dins la comunitat escolar o relacionar-se amb altres famílies però per aquest motiu l’escola ha d’ajudar-los i ha de fer entendre que conjuntament podem treballar perquè s’adaptin i perquè els infants adquireixin el nivell adequat a dins les aules.

Canviant una mica d’enfocament, m’agradaria dir que realment els immigrants a dins una aula som com una persona autòctona, els infants no fan distinció per nom, color, llengua... som els grans els que a mida que anem creixent ens envoltem d’una sèrie de prejudicis i manies que sense donar-nos compte els infants també aniran adquirint inconscientment.

En conclusió, només vull dir que personalment penso que una classe multicultural, on els fillets són tractats amb igualtat i respecte pot donar un clima que afavoreix el respecte i la tolerància.

Infantesa

2010-04-26T01:22:00.001-07:00

¿Te acuerdas de...?
Aquel tiempo, cuando las decisiones importantes se tomaban con un práctico 'Pito-pito gorgorito... ¿dónde vas tú tan bonito?...A la era verdadera... ¡pim pom fuera!
- Cuando se podían detener las cosas que se complicaban con un simple...
'Eso no vale' ¡Trampa! .
- Los errores se arreglaban diciendo simplemente...'Empezamos otra vez'   
- Tener dinero, sólo significaba poder comprarte una bolsa de chucherías a la salida del cole... 
 - Hacer un castillo de arena,podía mantenernos felizmente ocupados durante toda una tarde... 
 - Para salvar a todos los amigos en el escondite bastaba con un grito: '¡Por mí! ¡y por todos mis compañeros! 
 - Siempre descubrías tus más ocultas habilidades, a causa de un'¿A que no eres capaz?'
 - ¡Tonto el último!
Era lo único que nos hacía correr como locos hasta que el corazón se nos salía del pecho.
- Los globos de agua eran la más moderna, poderosa y eficiente arma que jamás se había inventado...  
 - 'GUERRA' sólo significaba arrojarse tizas y bolas de papel durante las horas libres en clase...
- La mayor desilusión era haber sido elegidos los últimos en los equipos del cole... 
- Cuando un helado era la mejor recompensa...
 - Y quitar las ruedas pequeñas a la bici significaba un gran paso en tu vida.
   - Cuando el negocio del siglo era conseguir cambiar los cromos repetidos por el que hacía tanto tiempo que buscabas...
-Y sólo llorábamos desconsolados cuando íbamos de excursión al campo, nos entreteníamos durante horas y venían a avisarnos de que teníamos que marchar. 
  - Cuando ponerte el 'babi' a modo de capa te hacía soñar y subido en cualquier escalón deseabas con todas tus fuerzas poder volar como superman...  
 - Todas estas simples cosas nos hacían felices, no necesitábamos nada más que un balón, una comba y un par de amigos con los que hacer el ganso durante todo el día...

SI PODÉIS RECORDAR LA MAYORÍA DE ESTAS COSAS Y HABÉIS SONREÍDO... ENTONCES SIGNIFICA QUE TODAVÍA OS QUEDA DENTRO ALGO DEL NIÑO QUE FUIMOS NO HACE TANTO TIEMPO. 

¡NUNCA PIERDAS AL NIÑO QUE LLEVAS DENTRO!

Carta real d'una mestra de P-3

2010-04-22T13:00:00.000-07:00

Sóc mestra de P-3 i vos juro que aquest escrit es queda curt, tinc una taula amb una butaca que encara no he pogut estrenar i millor no parlar del mal d'esquena amb el que surto de classe, com a conseqüència de passar-te tot el dia de taula en taula ajudant-los a resseguir amb la maneta, ajupint-te a lligar cordons de sabates, a botonar pantalons, a posar-los a la boca el iogurt i la fruta que no volen provar i que la mare els ho endossa al cole per a que així la mestra els faci menjar. A i sobretot, sobretot, has de tenir 40 ulls per evitar que els nens/es no es facin mal, sobretot que no surtin amb un blau de classe, perquè llavors si que te l'has carregat. A pesar de tot això m'agraden els nens/es i disfruto de la meva feina, encara que estigui mal pagada i que no tingui un reconeixement social

Así es un día cualquiera en un aula de 3 añitos, para aquellos que no lo sepan (sobre todo padres/madres, que algunas veces se sorprenden de algunas cosillas...)

Un día como hoy en un aula de 26 alumnos-as de 3 años.

Entran en " semi fila" porque se despistan, se sueltan, algunos se vuelven hacia la puerta porque no quieren entrar, ... tiras de ellos hasta el aula. Quito la mayoría de los chaquetones porque ellos solos no son capaces ya que encima del chaquetón llevan envuelta una gran bufanda, gorro y guantes que hay que guardar en los bolsillos de cada uno con cuidado no vaya a ser que se pierdan y la madre te lo recrimine durante toda la semana.

Talegas con el desayuno por el suelo, unos sentados en su sitio, otros corriendo por el aula. Se pone orden levantando la voz y terminando con un golpe de silbato o de tambor. Las 9.20, por fin se han sentado todos. Hacemos asamblea, repito más de 20 veces que para hablar hay que levantar la mano, hay que respetar el turno, unos escuchan, otros están en su mundo y otros, después del gran tazón de cereales de desayuno que les han puesto en casa sienten la llamada de la selva. En mitad de la asamblea 7 niños se levantan porque quieren hacer " caca ". Según van acabando hay que limpiarles el culito, porque no saben y se llenan ropa, manos, baño y a otro compañero si se acerca demasiado. Además, si va manchado de caca a casa, la madre te lo recriminará toda la semana y lo contará en las reuniones de madres de los cumpleaños de los niños-as. Y limpio mocos.

Empezamos el trabajo por rincones, y los no contentos con su tarea del momento se levantan, le quitan el material a otro compañero, grito, agresión, llanto,... niño a la silla de pensar. Así 3 uno detrás de otro.
Cambiamos de tarea y vuelta a empezar, grito, agresión, llanto, ... limpio mocos, limpio mocos.

Para recoger el material yo pido, yo vuelvo a pedir, termino GRITANDO: A RECOGER A ORDENAR CADA COSA EN SU LUGAR, a la vez que voy cogiendo cosas del suelo.

Hora del aseo, por grupos se lavan las manos y van al baño. Reparto jabón, reparto servilletas, reparto papel higiénico, uno se sube al lavabo, otro empuja porque iba el primero, uno mete el dedito en el grifo, agua por todas partes, pis fuera, cola de niños pq todos los baños están ocupados porque 4 están haciendo caca.

Desayunos: ábreme el zumo, se me ha derramado el zumo, un yogur abierto en el suelo, galletas oreo pisoteadas, yo no quiero pan, a mi ésto no me gusta, llanto me quiero ir con mi mamá, seño pélame la pera y limpio mocos. Anda, fulanito ha vomitado.

Recogemos y 15 minutos para volver a poner los chaquetones. Patio y madres en la muralla vigilando que a sus hijos no les pase nada, porque los maestros ¿para qué estamos?
Mocos, pipi, fulanito me ha pegado, menganito no te subas en el árbol, periquito no muerdas, las piedras no se chupan, la arena no se come,limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos ...

Vuelta a clase, colgamos chaquetones en las perchas, limpio caras con toallitas, manos con agua y jabón, y vuelta a la tarea: no se pinta en la ficha del compañero, los papeles a la papelera, el cuaderno no se come, con el lápiz no pintamos el suelo, limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos...

Hora de la salida: la familia agolpada en la puerta para que su hijo-a salga el primero, me piden explicaciones de por qué un niño se ha arrancado la postillita de la frente, otro dice que se ha raspado el dedo con el suelo, otro que no se ha tomado el zumo, otra madre preocupada porque el niño ha bebido poca agua, y otra porque su niño ha salido de clase con mocos, una bufanda que no aparece, un guante perdido desde la semana pasada, una botella de agua que no es suya, ...

Llego a casa , la boca seca porque no me acordé o mejor dicho no tuve tiempo de beber agua, y una vecina cotilla, que me dice, andaaa ehhh ya hasta mañana, que poco trabajáis los maestros. Claro, porque el material del día siguiente me lo ha buscado y elaborado ella o su marido. Y cuando siempre oyes lo mismo en relación a nuestro trabajo, de lo bien que se vive de las vacaciones, de la suerte que tenemos de poder estar criando a sus hijos cuando ellos andan despreocupados de sus retoños, piesnsas: y siendo que las universidades aceptan matrículas de nuevos alumnos ¿Tan tontita es la gente para no estudiar y tratar de conseguir ese trabajo de sus sueños, donde sin hacer nada te pagan y siempre se está de vacaciones?

Así con 67 no, con 80 podríamos jubilarnos y tan frescos

ser professor...

2010-04-22T12:58:00.000-07:00

Al·lots i al·lotes sincerament jo vull llançar una pregunta a l’aire i si algú em pot contestar que ho faci, per què la gent es pensa que ser professor és fàcil?

Jo vull reflexionar sobre la carta que he penjat el blog, és una carta escrita per una professora, és una carta que realment expressa el que es fa a dins una aula, reflecteix el que realment viurem nosaltres mateixos...
Jo realment el que vull fer entendre o el que m’agradaria que la gent entengués és que la feina que feim els educadors a dins un aula és la d’ajudar a educar uns fillets, que els pares a casa han de ser capaços de passar un temps de qualitat amb els fills per jugar, ajudar a fer els deures, mostrar-los coses, per anar a comprar junts, per anar a fer una volta, el que sigui però que aquest temps sigui per ells.
Els fillets a l’escola es socialitzen, juguen, aprenen però realment el que fan es conviure a dins un grup-classe i demostren l’educació que reben a casa, la manera de comportar-se, de fer les coses, de parlar...
Per això, des de l’escola i des de casa s’ha de fer una feina conjunta perquè aquells fillets i filletes arribin a ser grans persones, arribin a tenir un nivell intel·lectual, moral i social que els ajudi a enfrontar-se a la vida i als problemes ells mateixos, que siguin capaços de tirar endavant i sobretot que aprenguin a valorar el que tenen i el que poden tenir,els companys, la família, la societat en general...
Per tant,vull dir que els pares i mares han de sabre que l’escola no educarà els seus fills tal volta de la manera que ells penses, el que vull fer entendre és que a l'escoleta es mostren hàbits, rutines, maneres de comportar-se, ensenyaments bàsics( sumar, pintar, dibuixar, cantar...) però que la feina real d’educar, d’ensenyar i de criar un fillets la tenen ells, els pares; que ens alguns casos les famílies "deleguen" la feina de criar un fill a l’escola, la qual cosa no és acceptable, perquè la feina dels educadors és ajudar a educar uns alumnes en la mesura que li és possible.

Per altre banda, dir que m’encanta pensar que d’aquí uns anys seré jo la que estaré a dins una aula amb els alumnes, intentat que es posin les sabates sols, donant menjar als més petits que encara no saben fer-ho, posant abrics per anar al pati, llevant mocs, aixecant fillets que han caigut per voler córrer massa ràpid...
i sincerament escric això hi em surt un somriure a la cara, m’imagina-ho les coses com seran i si estic contenta d’haver escollit aquesta carrera, estic contenta de pensar que seré mestre, de pensar que ajudaré a educar uns infants, els mostraré com es fa per sumar 2 + 2 , els ajudaré a creure que si saben fer una cosa la poden fer, que si jo som capaç de tirar endavant ells també ho podran fer amb els petits problemes que siguin capaços de resoldre... personalment el primer que vull ensenyar als futurs alumnes és el fet d'estimar-se a un mateix només per el fet de ser persona.

2010-03-16T03:36:00.000-07:00

Hola a tots i totes!!

M’han enviat aquest vídeo i l’he trobat interessant, m’agradaria que el mireu i digueu el que us sembla.

Jo només aportar que em sembla genial aquesta iniciativa encara que sigui per demostrar a la gent que moltes vegades tenim vesa, per costum o simplement per comoditat ens evitem caminar, pujar unes escales...i pensant amb això moltes altres coses i si volem la idea d’aquest vídeo a jo em fa reflexionar sobre el fet d’utilitzar el cotxe, en ves d’anar amb bicicleta,el fet d’utilitzar calculadora,el fet de no canviar o de canviar una llengua per una altre,el fet de mostrar o no mostrar cosa a altres persones,el fet de respondre d’una manera o una altre...

A més a més han aconseguit música a partir d’unes escales, trop que és una manera molt original de fer apropar la música, el piano, les notes... a la societat en general i de mostrar l’originalitat, la creativitat i la facilitat per fer-ho.

Ara us toca a vosaltres di el que opineu!!

Les aranyes

2010-01-18T12:03:00.001-08:00

Com cada dia, les hores passen, la feina augmenta, i els grupet s'ajunta a ca na Silvia per debatir com feim els treballs de les aranyes i com sempre tardem tot un capvespre per parlar, argumentar, ecriure, investigar i com no xerar i xerar i xerar de tot manco de les aranyes, idò si jo no vull fer una dissertació filosòfica sobre les aranyes només vulia començar aquest diari dient a tuthom que les aranyes són mensy perilloses del que semblen i si fins it ot els a tractes amb carinyu te'ls a pots arribar a estimar, jo fa unes setmanes que tenc aranyes a casa per experimentar avam que fan i que deixen de fer i els i tenc apreci i tot.

Us deix amb dues fotografies d'aranyes, quina us agrada més?

Pàgina per a pares i mares

2010-01-12T10:04:00.000-08:00

L'altre dia mirant pàgines i documents per internet vaig trobar aquesta pàgina web que em va semblar interessant, una ajuda als pare si mares de com cuidar als seus fills però també un punt de partida de molta informació per a nosaltres que esteim estudiant educació infantil. I ja que hi som m'agradaria que donessim la nsotra opinió sobre aquest tipus de pàgina.

Presentació

2010-01-07T02:14:00.000-08:00

Benvinguts al meu blog!!
Som na Pilar i esper que poguem compartir experiències i vivencies del dia a dia.